Confinament resilent

Confinament resilent

Aquests dies de confinament hem de ser més resilents: trobar la part positiva a les adversitats. Estar tancats a casa no és gens gratificant, sobre tot en els casos en que s’ha d’estar moltes hores sols o, pel contrari, amb molta gent tombant per casa. No trobem el nostre espai personal, aquells moments de pau i serenor o, en altres casos, el silenci resulta atordidor.

Malgrat que la nostra llar és el nostre refugi, descobrim que hi han coses que no funcionen a casa nostra. Que no sempre respon a les nostres vertaderes necessitats i que no ha evolucionat suficientment com per adaptar-se al tipus de família que hem esdevingut.

Ara disposem de temps. Per què no aprofitem per contrarestar tants mesos de procrastinació? Això de deixar per més endavant el que hauríem d’haver solucionat en el moment que es va deteriorar. Coneixeu la teoria dels vidres trencats?

Aplicada al món de l’interiorisme seria com la sensació de manca de cura davant un objecte que s’ha deteriorat pel pas del temps però que en un inici, quan era nou, el cuidàvem per mantenir-lo en perfectes condicions. En el moment que pateix la primera marca de desgast, aquell objecte perd la seva aura de perfecció. A força d’acostumar-nos al seu aspecte atrotinat, perdem interès en el seu manteniment.

 

 

Et convidem a repensar casa teva com si tot fos possible. Fes una llista de desperfectes que s’haurien de solucionar però també, una llista de desitjos. Com creus que hauria de ser la teva llar ideal? Ara que el rellotge sembla aturar-se per moments, recuperem un espai d’introspecció per reflexionar sense les presses i l’estrès de la qüotidianitat.

 

No oblidis que casa teva ha de ser original i funcional, responent a les necessitats reals de la teva família. Perquè tot això que us converteix en éssers únics hi ha d’estar representat.

 

Pregunteu-vos: Estem enamorats de casa nostra?

Sense comentaris

Publica un comentari