Especial Sant Jordi: Els espais interiors en la Literatura.
Amb motiu de la diada de Sant Jordi, que aquest any celebrarem confinats, us proposem una selecció personal de fragments literaris on els espais interiors són rellevants i on es transmet el plaer pels detalls.
Univers femení i espai domèstic
Fent un cop d’ull a la meva biblioteca personal, acaricio amb la mirada el llom dels meus llibres. Records d’estances acudeixen a la meva memòria, com espais visitats en altres vides. Aquelles que habiten entre els fulls, alguns dels quals estan plens d’acurades descripcions d’altres estances.
M’adono que la majoria són escriptores. Dones que relaten vides de personatges femenins. He d’admetre que, pràcticament, només consumeixo llibres escrits per dones a les que admiro i, no resulta tan sorprenent, ja que tampoc es tracta d’una selecció acadèmica, sinó personal.
No obstant això, és natural vincular, encara avui en dia, l’espai domèstic amb personatges femenins, per sobre dels masculins. Existeix un lligam històric de la dona amb el concepte de llar i la reclusió imposada per la moral de la societat patriarcal.
Obres clàssiques com “Jane Eyre” o “Cims borrascosos” de Charlotte i Emily Brontë, respectivament, són un referent de la literatura en l’àmbit domèstic i, en la que els espais interiors són l’escenari on es centra la trama.
“Me deslicé hacia el pequeño comedor de desayunar anexo al salón, en el cual había una estantería con libros. Tomé uno que tenía bonitas ilustraciones. Me trepé al alféizar de una ventana, me senté en él cruzando las piernas como un turco y, después de correr las rojas cortinas que protegían el hueco, quedé aislada por completo en aquel retiro.”
“Jane Eyre” Charlotte Brontë (1847).
Representació teatral de l’obra “Jane Eyre” al Teatre Lliure de Barcelona (2017)
A la literatura contemporània, podem veure com la popularitzada novel·la de Margaret Atwood, “El conte de la serventa” retracta una societat distòpica on les dones són obligades a confinar-se en la labors domèstiques, generant un entorn asfixiant i desolador.
La teva primera llar
La infantesa i la vida domèstica també guarden un fort lligam. La llar, on es desenvolupa la vida familiar, principal nucli de l’estructura social en la que els infants aprenen a relacionar-se.
A “Paraíso inhabitado” de Ana María Matute, des de les primeres pàgines, la protagonista descriu, de manera exhaustiva, els records dels jocs per les estances de casa seva, entremesclant la descripció realista i la imaginació de mons i objectes animats, molt propi de la infantesa.
“Al salón se llegaba cruzando el pasillo. Cuando se atravesaban las puertas acristaladas que conducían a la zona donde el parquet se enceraba y cubría a trechos por gruesas alfombras. […] El salón era, quizás, la habitación más importante de la casa. […] Se trataba de la más espaciosa de las habitaciones. Para mí, entonces, tan enorme como lo eran sus muebles y todo cuando allí se acumulaba. A menudo tomaban formas de animales o montañas, y hasta cascadas, que caían suavemente y sin ruido sobre los dibujos de la alfombra. Olía de un modo especial, distinto al resto de la casa. Yo le llamo ahora <<olor a salón>>, una mezcla de olor a alfombra calentada por los radiadores, y a cera de parquet, y a madera de caoba”.
“Paraíso inhabitado” Ana María Matute (2009) [Pàgines 12-13]
El mirall de la realitat
Els espais interiors són descrits com a microcosmos on l’acció que succeeix és un reflex dels diferents esdeveniments històrics que tenen lloc als espais exteriors.
La cèlebre obra de l’escriptora xilena Isabel Allende, “La casa dels esperits” és un exemple de la utilització del recurs de l’habitatge com a un personatge més en la trama i l’evolució històrica. La casa es construeix, evoluciona, es deteriora i es reconstrueix, marcada pel pas del temps i els esdeveniments.
“Esteban Trueba se puso al mando de una cuadrilla de albañiles, carpinteros y plomeros, para construir la casa más sólida, amplia y asoleada que se pudiera concebir, destinada a durar mil años y a albergar varias generaciones […]. Encargó los planos a un arquitecto francés e hizo traer parte de los materiales del extranjero para que su casa fuera la única con vitrales alemanes, con zócalos tallados en Austria, con grifería de bronce inglesa, con mármoles italianos en los pisos y cerraduras pedidas por catálogo a los Estados Unidos […]”.
“La casa del esperits” Isabel Allende (1982) [Pàgina 141]
Adaptació teatral del libre “La casa dels esperits”.
Política habitacional
El concepte de la casa és extens i també distingeix de classes socials. En el llibre “La terrorista bona” de Doris Lessing, la seva protagonista, l’Alice, manté una lliuta entre la seva ideologia radical i la seva educació burgesa, que es veu clarament reflectida en la manera en la que es fa càrrec de la restauració i la cura de la casa ocupada ilegalment.
“En el piso de arriba, consciente de que para ese hombre cualquier cosa fuera de lugar, aunque solo fuese un colchón en el suelo en vez de encima de la cama, constituiría una permanente afrenta, le dijo:
– Evidentemente tendrá que confiar en mi palabra, ¡pero le aseguro que el estado de estas habitaciones era indescriptiblemente espantoso cuando llegamos, y solo acabamos de empezar”
“La terrorista bona” Doris Lessing (1985) [Pàgina 115]
Psicologia dels espais interiors
Tots hem experimentat i, probablement aquests dies amb més intensitat que mai, que els nostres espais personals reflecteixen el nostre estat anímic. Com a les pintura romàntiques, el lector es sent profundament imbuït per l’atmosfera que transmet els sentiments i les emocions dels personatges.
Amb aquesta finalitat, és un requisit indispensable la descripció meticulosa de les estàncies, el mobiliari i els objectes; les textures i els colors; inclús els aromes i la manera en la que la llum solar penetra per la finestra.
“Fue una emoción increíble. No me refiero a la siemple de entrar en un lugar prohibido, sino a la de la propia casa, que me mostraba todas sus superficies: desde la cera del suelo y el lustre de las sillas y armarios de madera, hasta el bisel del espejo y la voluta de un marco. Me atrajo una de las paredes blancas y sin polvo, que tenía un borde decorativo de yeso, una reproducción de bellotas y hojas”.
“El Ocupante” Sarah Waters (2009) [Pàgines 10-11]
Fotograma de la pel·lícula “The Little Stranger” (2018) que porta a la pantalla l’ambient claustofòbic del llibre de Sarah Waters.
Com en el record d’infantesa del protagonista de “El Ocupante” de Sarah Waters a través de les descripcions detallades del interiors, ens condueix a un ambient carregat de simbolisme que anirà mutant segons l’evolució que experimenta a través de la trama.
Confinament
No és ni serà la primera vegada que el confinament alteri la vida quotidiana. Encara que la majoria de nosaltres no l’haguem experimentat mai fins ara, existeixen motius molt diversos pels quals, personatges reals o ficticis s’han vist confinats, convertint la seva llar en una mena de presó.
A “Teoria general de l’oblit” de José Eduardo Agualusa es retrata d’una manera hipnòtica el tema del confinament, però en aquest cas produït per l’agorafòbia i forçada per la situació sociopolítica durant el període revolucionari i la independència d’Angola.
El deteriorament de l’habitatge és el reflex del pas del temps i com afecta l’aïllament al comportament de la protagonista. La terrassa esdevé l’espai de connexió amb el món exterior i amb la realitat. La importància d’aquest racó especial, sentiment que resulta tan habitual aquests dies.
“Primero, quemó los cajones, papeles sin uso, las ramas secas de la buganvilla. A continuación, los muebles inútiles. […] Después de quemar camas y sillas comenzó a arrancar los listones del suelo. La madera densa, pesada, ardía despacio, generando un bello fuego”.
“Teoria general de l’oblit” José Eduardo Agualusa (2013) [Pàgina 39]
Havies analitzat alguna vegada les històries des d’aquesta perspectiva de l’interiorisme? Resulta molt interessant rellegir aquest fragments en conjunts i descobrir la riquesa de detalls i matisos que ens ajuden a transportar-nos als ambients de les ficcions.
Ajuda’ns a fer més interessant aquesta selecció aportant algun fragment dels teus llibres preferits o comentant quin ha estat el teu regal de Sant Jordi.